Els pans de Dalí, els crustacis barrocs de Paolo Porpora, els bodegons amb peces de caça, els still life amb peixos, les alegories de la fecunditat i l'abundància, o de la mort, s'han considerat exemples d'un mateix gènere. Es troben a un regne silent on se'ns recorda que tot es pot marcir i corrompre, al pol oposat del que serien avui els anuncis publicitaris als establiments del menjar ràpid. Paelles, entrepans i tapes en les seves vinyetes i amb els seus preus, sense ombra alguna, tot amb una turgència que només donen la plastificació o les cadenes industrials, sense defectes però sense bellesa.
La natura morta acostuma a presentar-se sobre una taula a vegades coberta per una tel·la o directament sobre la fusta en fonts, plats, amb estris de cuina. Invariablement s'enalteix una composició d'aliments disposats per a la seva preparació i per recordar-nos el pas de les estacions i de la vida. Giovanna Garzoni mostrava als seus fruiters figues amb malves, codonys, anous, però també algun borinot o inclús una mosca. Recordo algun bodegó de Floris van Dijck que preten captar un instant d'una taula parada per un esmorzar, com si la poma s'hagués acabat de tallar per la meitat després d'haver fet un mos de pa amb formatge o d'haver pres un glop de vi. tots però sabem que un quadre no es pinta en un instant.
Recordo els bodegons de Zurbarán, els més silents, com aquesta fotografia on s'harmonitzen diferents colors. És inolvidable la pera que pintà Caravaggio en detall a "El tocador de llaüt" on van quedar retratades les marques d'un cistell com dues empremtes paral·leles que testificaven les relacions entre les coses en què intervé la mà de l'home i les que ofereix la natura.
La natura morta acostuma a presentar-se sobre una taula a vegades coberta per una tel·la o directament sobre la fusta en fonts, plats, amb estris de cuina. Invariablement s'enalteix una composició d'aliments disposats per a la seva preparació i per recordar-nos el pas de les estacions i de la vida. Giovanna Garzoni mostrava als seus fruiters figues amb malves, codonys, anous, però també algun borinot o inclús una mosca. Recordo algun bodegó de Floris van Dijck que preten captar un instant d'una taula parada per un esmorzar, com si la poma s'hagués acabat de tallar per la meitat després d'haver fet un mos de pa amb formatge o d'haver pres un glop de vi. tots però sabem que un quadre no es pinta en un instant.
Recordo els bodegons de Zurbarán, els més silents, com aquesta fotografia on s'harmonitzen diferents colors. És inolvidable la pera que pintà Caravaggio en detall a "El tocador de llaüt" on van quedar retratades les marques d'un cistell com dues empremtes paral·leles que testificaven les relacions entre les coses en què intervé la mà de l'home i les que ofereix la natura.
(c)SafeCreative *1409222080118
